PARLEM DE CIÈNCIA 2

Llegiu l'article Prejuicios asesinos de la Rosa Montero i expresseu aquí les vostres opinions. No oblideu posar el vostre nom.

9 comentaris:

  1. Trobo que és molt interessant el que diu l'article. Sembla mentida que fets que per nosaltres són avui bàsics, com ara rentar-se les mans abans de menjar, o utilitzar instruments esterilitzats en un quiròfan, no fòssin pas comuns anys enrere. El més increïble, però, és que la investigació que havia fet Semmelweis no va ser reconeguda fins al cap dels anys, sense ser abans expulsat del hospital on treballava, humillat per la gent i fins i tot tancat en un manicomi. El que vull dir amb això, és que crec que hem d'escoltar bé la opinió de la gent i reflexionar-la abans d'opinar sobre alguna cosa, i evidentment, tenir coneixement de causa. No és pot opinar sense saber, i tot i que és sàpiga, s'ha de tenir la ment oberta a noves idees i conceptes.

    ResponElimina
  2. He de reconèixer que jo no coneixia a Ignaz Semmelweis ni el que va fer a la seva vida. Tenint en compte la manera de pensar en aquell temps trobo normal que els altres metges no volguessin acceptar les seves mesures, ja que això els hi podia donar mala fama. Opino que el fet de que després d’haver sortit del manicomi s’hagués suïcidat és massa radical, i que amb esforç també s’hauria pogut aconseguir, tot i que el procés hagués estat mes lent. La seva mort no va ser en va tot i que es van tardar 50 anys en introduir les seves mesures higièniques. Tampoc entenc perquè el cap d’Ignaz s’enfadés tant amb ell i l’expulses del hospital, ja que rentar-se les mans no costa gens, tot i que estem parlant de fa uns 160anys.

    ResponElimina
  3. Penso que aquest text està molt ben enfocat, ja que moltes vegades és difícil explicar de manera senzilla el que significa la paraula prejudicis i ho aconsegueix amb un exemple molt clar. Penso també, que sempre hauríem d'escoltar els altres per molt que no compartim les seves opinions, perquè sempre podrem aprendre de les coses, com haurien d'haver fet tots els ginecòlegs companys i superiors d'el Semmelweis.

    ResponElimina
  4. Penso que és un gran exemple per exposar què és un prejudici. No coneixia la història del senyor Ignaz Semmelweis. Tot i això conec altres casos molt similars però més famosos com els de Charles Darwin, Miguel Servet i Galileu Galilei. Tots ells condicionats i humiliats per les seves teories.
    Crec que el problema és el fet de no deixar comprovar les seves teories. A priori, tothom pot sentir rebuig envers arguments i teories que posen en dubte els teus valors i costums. La tolerància com a persona es demostra quan deixes que aquella persona pugui demostrar que el que defensa és cert.
    El problema dels ginecòlegs era que se sentien qüestionats davant la veu discordant d’un únic metge. Finalment crec que el senyor Semmelweis va embogir, això explicaria la manera tan “dramàtica” amb la que es va suïcidar.

    ResponElimina
  5. L'exemple que ha donat l'autora de l'article està molt ben trobat ja que coses que pensem que són tan bàsiques avui en dia com rentar-se les mans, ja no només per entrar a un quiròfan i operar a algú sino per posar-se a cuinar o manipular segons quins objectes, pogués fer tant mal en la societat d'aquella època. Si la gent hagués escoltat abans de parlar sobre un tema que desconeixia haurien evitat la mort de moltes dones que no tenien cap culpa i s'haguessin adonat que abans de parlar s'ha de pensar i que escoltant s'aprèn, no s'ha de ser tan egoísta.

    ResponElimina
  6. Opino que aquest article és molt interessant, ja que ens fa entendre clarament que són els prejudicis, ja que la història del cas del ginecòleg Ignaz Semmelewis ens posa l'exemple de que els ginecòlegs no volien assimilar que eren els culpables de la epidemia que patien les dones en aquell temps, sense haver escoltat abans atentament la conclusió (certa) de Semmelewis. Els metges el van expulsar i obligar a abandonar Viena només per el simple fet de no voler acceptar que tenia tota la raó. En comptes d'això podien haver-li fet cas i així les dones no haguessin seguit morint.

    ResponElimina
  7. M'ha agradat moltíssim l'article, l'he trobat molt interessant. És increíble que per l'orgull i el no saber admetre els errors van fer patir un calvari a milers de dones i altres afectats, en particular al metge hongarès, que l'únic que feia era la seva feina. Entenc que els metges de l'època no tenien el concepte d'higiene que es te avui dia, però crec que hi ha uns mínims a l'hora d'entrar a un quiròfan a operar. La conclusió que he tret de l'artícle és que per molt que tinguis raó el poder dicta el que passarà, i que l'únic que provoquen els prejudicis és inseguretat.

    ResponElimina
  8. Aquest text m'ha semblat molt reflexionant i un gran exemple a seguir. Ignaz va lluitar en contra de la societat pels drets de les dones que parien i acabaven morin. Tothom ha d'escoltar les opinions dels demés abans de descartarles. Si haguessin fet cas a Ignaz, durant els 50 anys que van tardar en trobar la resposta de la mort de totes aquelles dones, haguessin salvat milers de vides. Simplement per emportar-se pels prejudicis i no pel perill que realment tenien aquelles dones de perdre la vida sense saber el perquè. Això ens fa reflexionar i pensar que podem apendre molt dels demés i que hem de saber escoltar i compartir les opinions sense cap tipus de prejuicis

    ResponElimina
  9. L’article de Rosa Montero ens dona un exemple molt clar de lo que són els perjudicis i de l’efecte negatiu que pot tenir sobre les persones. La historia triada per l’autora és un cas del que jo no n’havia sentit mai a parlar però que em va impactar. Pensar que fa uns quants anys, pel sol fet de no rentar-se les mans ja podies agafar una infecció i morir unes setmanes després, et fa pensar com de fràgil pot ser la vida. L’Ignaz Semmelweis ja va avisar als metges d’aquests conceptes de la higiene i és incomprensible que tenint la solució a un problema tan greu, l’orgull en persones amb una situació social alta va impedir d’acceptar humilment que s’havien equivocat i no van voler acceptar la idea científicament verificada d’una persona més jove i sense posició social. Aquí es demostra com els perjudicis socials i l’interès per salvar la credibilitat d’algunes persones amb poder, poden arribar a justificar grans errors per la societat. Si en comptes de ser pobres dones, haguessin sigut persones amb una posició social alta, els metges haguessin respost d’una altra manera.

    ResponElimina